Arxiu d'etiquetes: semàfors

Travessant Verdaguer

Podria fer tota una sèrie de com travessar les places de Barcelona, en aquest cas faré la comparativa directa.

Aquí està el vídeo de com travessar la Plaça Verdaguer, sentit Llobregat (és de fa un temps, però tot i amb el canvi del carril-bici de Pg Sant Joan a calçada, l’alternativa de pas senyalitzada per a bicicletes segueix sent la mateixa). Seguint les indicacions i amb les fases semafòriques habituals, el dia del vídeo vaig trigar més de 2 minuts en travessar la plaça.

I tot seguit el vídeo amb els pocs segons que es triga en travessar la plaça en mode #machitocalzada tal com em recomanen molts dels meus amics i coneguts que van en bicicleta, però que sincerament jo no m’atreveixo a fer un dia laborable, amb la intensitat del trànsit i les velocitats que agafen cotxes i motos en aquesta plaça.

Anuncis

Prisitas

Els prisitas són aquells que van accelerats i estressats per la ciutat, i quan els prisitas tenen a les seves mans un vehicle motoritzat, els notes molt especialment si vas a peu o en bici, perquè et posen en perill.

Com a vianant, els acostumes a notar perquè “passen” absolutament de la teva presència al pas de vianants, per a ells és més important donar gas i arribar al següent semàfor que cedir-te cívicament el pas. No et veuen o fan veure que no et veuen, de vegades fins i tot acceleren més en veure’t, no fos cas que fessis un pas més i haguessin de parar.

Com a ciclista, també te’ls trobes molt sovint, i normalment els notes ben a prop.

Alguns són els motoristes que no saben o no volen saber que a les zones 30 tens tot el dret d’anar pel centre del carril i que no t’han d’avançar, però ho fan igualment perquè, com en el cas d’aquest vídeo, tenen pressa per arribar uns segons abans pocs metres més enllà.

O en el cas d’aquest altre, tenen tanta prisita que no hi ha prou en avançar-te a tocar, també s’han de saltar el semàfor.

Altres són més grossos i et poden fer bastant més mal. Són conductors de cotxes o camions que interpreten que el senyal de cedir el pas no aplica quan l’altre és una bicicleta, ells són més grans i tenen tot el dret a donar gas i passar-te pel damunt, ja frenaràs (o allà tu). En el següent vídeo trobem un bon exemple d’aquest tipus de personal, un camioner prepotent que, malgrat altre conductor (SUV blanc) li està donant un bon exemple, abusa del seu tamany i tira, aprofitant per empestar-me, total, per arribar al mateix semàfor on l’acabo “atrapant”. Un cop el semàfor es posa verd, jo em situo al carril de la dreta i ell m’avança a tota canya, tornant-me a empestar, a una velocitat que (igual que en el tram anterior) em sembla superior als 30 km/h (límit de velocitat d’aquest carrer), total, perquè el torni a atrapar al següent semàfor. Però no passa res, ell torna a tirar, omplint la ciutat de fum i soroll, amb una pel·lícula que acaba quan el deixo enrera a l’embús posterior.

Sincronització semafòrica

En algunes cruïlles on el pas de vianants i el de bicicletes estan en paral·lel, de vegades et trobes amb que el semàfor de bicis es posa vermell abans que el dels vianants. És una organització semafòrica que no entenc, sobretot perquè la velocitat d’una bici és superior a la d’un vianant, i he fet alguna queixa/suggeriment a l’Ajuntament sense que m’hagin arribat a aclarir els motius (tot i que en algun cas sí han modificat la fase semafòrica).

La darrera queixa/suggeriment va referida al semàfor que es veu als primers segons d’aquest vídeo.

Com es pot apreciar, en aquest cas el semàfor de vianants (més proper als vehicles a motor) es posa verd uns segons abans que el de bicis (que està més allunyat). Per tant, he demanat que tots dos es posin verds al mateix temps o, en tot cas, que es posi verd abans el que està més allunyat dels vehicles a motor (el de bicis).

Reflexions des de Sarrià fins Les Corts

En aquest vídeo es pot veure part del que representa baixar en bici des de la Via Augusta fins al barri de Les Corts.

Cal tenir en compte que es tracta d’un vídeo gravat en ple mes d’agost, per tant el trànsit és molt inferior al que hi ha habitualment, tot i que el que més es nota és que hi ha moltes places d’aparcament lliures (de cotxes i motos), especialment a la zona de Sarrià. També cal tenir en compte que el vídeo reflecteix una possible alternativa de les diverses que hi ha per fer aquest tram, no necessàriament la millor ni la més ràpida. De fet, he escollit un dia en el que passava pel Parc de Piscines i Esports, però justament no és aquest el meu recorregut més habitual.

Destaco alguns aspectes d’aquest recorregut, habitual per a mi:

  • El bon nivell general de seguretat amb el que et pots desplaçar en bici, combinant zones 30, zones “no 30”,  carrils bici diversos i zones de plataforma única. Sempre podem portar algun ensurt, però l’experiència em diu que no més dels que ens portem si anem a peu (i no vigilem).
  • La velocitat excessiva d’alguns vehicles a motor per les zones 30. I ja no diguem per les zones “no 30”.
  • La insistència de molts motoristes en aparcar a vorera malgrat tenir places lliures a calçada (a pocs metres).
  • Els assetjaments en zones 30, per part de cotxes i motos, existeixen, però per sort crec que són més excepció que norma. Clar que per mostrar aquest aspecte hauria de portar també una càmera enfocant enrere.
  • La mala connexió d’alguns trams de carril-bici, que aboquen directament a vorera o a un semàfor vermell darrere altre, i que fan buscar alternatives permeses però que no sempre són segures (per exemple, en altres èpoques de l’any, quan el trànsit motoritzat augmenta).
  • El carril-bici a vorera acostuma a ser incòmode per als ciclistes (almenys per a mi, el carril del carrer Doctor Fleming és un sacseig continu i sovint he d’anar esquivant vianants).
  • L’actitud dels vianants amb els carrils-bici a vorera no sembla que sigui de respecte generalitzat, ja que fins i tot en voreres molt amples és habitual que l’ocupin per passejar.
  • Els vianants som els primers que ens saltem els semàfors quan ens convé. Tampoc m’estranya, tenint en compte l’existència de fases semafòriques que prioritzen els vehicles motoritzats i fan que creuar una avinguda con la Diagonal sigui un procés llarg i pesat que les persones de més edat normalment no poden fer d’una tirada.

El temps real del recorregut que reflecteix aquest vídeo va ser d’aproximadament 10 minuts.

 

Els darrers dies del carril bici del c/ Doctor Fleming

Així és a data d’avui fer aproximadament 350 metres de baixada en bicicleta per l’actual carril bici del c/ Doctor Fleming, que a sobre està a la vorera i en ocasions genera conflictes amb els vianants.

El temps real per recórrer aquest tram ha estat de 6 minuts (he editat en el vídeo el temps d’espera als semàfors). Us sembla normal? Quan de temps hauria de trigar una persona en bicicleta en fer aquesta distància? Benvingut doncs el futur nou carril bici a calçada del c/ Doctor Fleming, malgrat serà un bidi central, empitjorar això sembla difícil, i els vianants podran anar més tranquils per tota la vorera.

Soroll

Anant pel carril bici molt sovint te n’adones que et vas trobant amb els mateixos cotxes i motos a cada semàfor. Ells acceleren, fan soroll, treuen fum, de vegades surten a velocitats impròpies de ciutat… i tu vas pedalant en silenci per arribar al mateix semàfor i veure les mateixes cares. De vegades, aquesta situació es fa encara més evident, quan qui comparteix recorregut amb tu és una moto sorollosa atronant tot el barri de manera innecessària i (imagino que) incomplint la normativa de soroll.

Quin problema tenen?

quin problema tenen?Aquesta pregunta tan senzilla, precedida d’un text breu i clar (és el mètode de transport sostenible, còmode i respectuós) mereix un post per a ella sola.

Quin problema tenen els que no volen veure bicicletes a la seva (meva) ciutat? Potser prefereixen veure cotxes i motos? Els agrada el soroll? Són addictes a la contaminació? Els resulta gratificant veure els carrers atapeïts de cotxes, els embussos, les voreres a petar de motos aparcades incomplint l’ordenança municipal? De debò es creuen que per culpa d’un carrilbici el comerç del seu carrer perdrà clients perquè no podran aparcar davant la porta? De debò es creuen que aquell carrilbici nou és el que impedeix que puguin aparcar davant de casa? Potser fins llavors aparcaven davant de casa tots els veïns de l’escala? De debò es creuen que en perdre un carril per circular en cotxe o aparcar, augmentarà la contaminació perquè hi haurà més embussos i caldrà fer més voltes per trobar lloc per aparcar? Això vol dir doncs que també creuen que quants més carrils posem per a cotxes, menys contaminada estarà Barcelona? Se senten més segurs travessant un pas de vianants sense semàfor en un carrer amb dos carrils per a cotxes que en altre amb un carrilbici i un per a cotxes? Potser troben normal que els passi una moto en marxa, a tocar, per la vorera, però en canvi tenen pànic  si el que els passa pel costat és una bicicleta? Els molesta veure bicicletes quan van conduint? No s’han plantejat que igual a la resta de persones que anem a peu o en bici, ens molesten els fums dels vehicles a motor i l’actitud dels conductors que no van prou atents quan tenen a les mans una màquina de centenars de kg que ens pot matar fàcilment? Quin problema tenen?