Arxiu d'etiquetes: twitter

Vergonya

Us imagineu la vergonya que passaran alguns quan dintre d’uns anys hagin d’explicar els seus tweets amb missatges d’odi vers les persones que anem en bici per Barcelona?

Per motius evidents el ciclisme urbà va en augment, no només a Barcelona sinó a moltes ciutats europees. A la nostra ciutat només cal sortir al carrer per comprovar que realment cada vegada som més les persones, de totes les edats, que hem optat per aquest mitjà de transport. Arribarà el dia, i de ben segur per a molts ja arribat, que aquests “personatges” aglutinats sobre l’etiqueta “bicihaters” tindran un fill, nét, germà, parella… que també es desplaçarà en bici per Barcelona, com ho fem la majoria, amb tranquil·litat i civisme, i què passarà llavors? Reconeixerà un “bicihater” a un fill o nét que vagi en bici per Barcelona que, en el seu moment, es va dedicar a insultar i a generar odi contra les persones que es desplaçaven en bicicleta? Que fins i tot tenia un perfil de Twitter dedicat exclusivament a aquesta activitat? Que va intentar aturar l’èxit de la bici a la seva ciutat? Que es queixava cada cop que es creava un nou carril bici, tot reclamant llocs d’aparcament o més espai pels grans “abusadors” de l’espai públic, els cotxes? Que culpabilitzava de cada accident, lleu o greu, amb una bicicleta implicada, a tot el col·lectiu ciclista, mentre no feia cap esment i menys encara cap reflexió sobre les víctimes d’atropellaments per part de vehicles a motor o de la contaminació que aquests generaven? Que treia tota l’artilleria contra un ciclista a velocitat de vianant anant per la vorera, sense sentir-se mínimament escandalitzat per les motos que circulaven impunement per totes les voreres de la ciutat, utilitzant-les a més com el seu aparcament personal? Amb quins arguments defensarà les seves actituds, els seus insults, el seu acarnissament?

Posats a especular, imagino que passarà una mica com amb els que presentaven el túnel de l’AVE com la fi del món o “peatonalitzar” Portal de l’Àngel com la fi del comerç a la zona: en el seu moment van fer molt de soroll i ara, on són? Potser, abans que els caigui la cara de vergonya, preferiran esborrar els tweets, fer veure com que no hi són o simular que no hi tenen res a veure. Serà això o reconèixer la seva grolleria i fer evident que, en la segona dècada del segle XXI, ells estaven fora d’època, de lloc i de mida.

Anuncis

Valenta?

Tornem de les vacances i tornen els comentaris d’ascensor, només que aquesta vegada he volgut esbrinar viaTwitter què respondrien altres persones que van en bici a la feina.

pregunta Twitter
Aquestes han estat algunes de les respostes, gràcies a tothom!

resposta 1

tr1

tr2

tr4

tr5

tr6

tr7

I vosaltres? Què penseu?

Alguns consells

Sense ànim de fer cap llista total, aprofito que tinc uns quants amics que darrerament han optat per passar-se a la bici urbana i dedicar-los un post amb els que per a mi són consells bàsics quan comences a anar en bici per Barcelona (i suposo que per molts altres llocs). Si en teniu més, perquè segur que me’n deixo uns quants, us agrairé que els deixeu en els comentaris.

  • Abans de res, disfruta! Anar en bici al treball, a classe, al gimnàs, a comprar, a fer encàrrecs, on sigui….  és una experiència molt agradable que et carrega les piles d’energia positiva, estavia diners, sorolls i contaminació i t’apropa al teu entorn.
  • Tingues clara l’ordenança municipal, hi ha coses que a Barcelona no es poden fer sense ser multat, encara que a altres llocs sí es pugui.
  • Recorda que has de portar bons llums i un bon timbre. Cal ser visible i audible, per la teva seguretat i per la de tothom.
  • Utilitza el timbre sempre que calgui per avisar i evitar situacions de perill. Recorda que no és un arma per espantar ni esbroncar vianants, però tampoc siguis tímid, si l’utilitzes amb seny i algú s’espanta o ofèn, el problema és seu, no teu.
  • A Barcelona no cal que portis casc si no ho vols, jo en porto, però no sóc partidària de la seva obligatorietat.
  • Si has d’ocupar la vorera, que sigui prou ample, lluny dels portals i quan no hi ha gent. Si no es compleixen aquests requisits, baixa de la bici i camina al seu costat, que no et passarà res. Ja sé que algunes calçades són insegures pels ciclistes, però no trobo bé que traspassem el nostre problema als vianants, i sobretot que ens queixem de què els més forts (vehicles a motor) abusen dels més febles (nosaltres) i fem el mateix amb els vianants. Si vols més espais segurs, fes queixes, manifesta’t, twitteja, reivindica… però fes sentir als vianants tan segurs com t’agrada sentir-te tu quan vas a peu.
  • Quan circulis per la zona 30 i per norma per qualsevol lloc de la calçada, per la teva seguretat ocupa el centre del carril. És el teu dret, et fas més visible i evites els intents perillosos d’avançament per part de vehicles a motor. Si el que va darrera té pressa, s’haurà d’esperar, la ciutat no és una autopista. Si tens remordiments perquè evidentment no vas a 30 km/h, pensa en els conductors que esperen pacientment, sovint durant minuts, a que un cotxe aparqui sense cap problema. Es tracta de nivells de paciència, no passa res, mica en mica aniran aprenent, sobretot si tenen algun conegut o familiar que va en bici.
  • Busca els recorreguts més segurs i tranquils per arribar allà on vols. Sovint no són els més directes, però sovint també són més agradables. Anar en bici et permetrà trencar la monotonia de passar pel mateix lloc cada dia, descobriràs noves rutes, noves botigues, edificis bonics o curiosos, raconets de la teva ciutat que desconeixies… aprofita-ho sempre que puguis! Et pot anar bé alguna aplicació o web per calcular rutes, te’n recomano un parell: Ride the City (que permet trobar la ruta més ràpida, la segura i la més segura) i BikeCityGuide. Però no tinguis por de deixar-te portar pel teu sentit comú i trobar-ne de noves.
  • Jo no estic d’acord amb que els senyals de trànsit apliquin a tots per igual, molts s’haurien d’adaptar a vianants i bicicletes, seguint la línia de ciutats com París, però si circules per Barcelona, el semàfor vermell també va per a tu. Si te’l saltes, ens fas quedar malament a tots i probablement estàs generant una situació de perill. Si et sembla (com a mi) que la regulació viària és “motorcèntrica” i que cal canviar-la… benvingut! Fem activisme ciclista plegats? Busca’m al Twitter!
  • Procura anticipar-te a les situacions de risc, la majoria dels conductors no “van a per nosaltres”, però molts no estan prou acostumats a veure’ns o senzillament no miren, senyalitza bé els canvis de direcció, fes-te veure, no siguis impredictible. Si també ets conductor o motorista, molt millor, anant en bicicleta et podràs posar en el seu lloc i entendre com ens veuen i com reaccionen a la nostra presència, aprofita-ho! Cert que també hi ha una petita quota de conductors eixerebrats o maleducats que ens posen en perill a tots, vigila amb ells, per sort són una minoria però poden fer molt de mal.
  • En la mateixa línia, és important tenir “controlats” els vianants. N’hi ha amb tendència a passar per on volen, saltant-se semàfors i sense mirar. Estigues atent i fes servir el timbre sempre que calgui. Si el timbre és bo i no porten auriculars, et sentiran. Com que segur que també ets vianant, posa’t una mica en el seu lloc, deixant a banda la quota de vianants incívics i/o malcarats, n’hi ha molts que passegen i senzillament es despisten, sovint sense ser conscients que aquelles dues línies que els han pintat a la vorera són un carril. Avisa’ls però no els intimidis. Com els conductors, t’asseguro que han anat aprenent amb els anys, abans era molt pitjor.
  • Ves amb compte amb els carrilsbici mal dissenyats (també coneguts com #bicinyaps), a Barcelona en tenim uns quants. Ja que en aquests casos l’Ajuntament no ha vetllat per la nostra seguretat, ho hauràs de fer tu, i paral·lelament, reclamar, és clar. Si no diem res vol dir que tot ens està bé.
  • Si has de deixar la bici al carrer, ni que sigui un moment o a un lloc que et sembla molt segur, lliga-la bé amb una bona tanca o te la robaran. Barcelona és una ciutat de xoriços ciclistes, em sap greu però “es lo que hay”. Segurament per això les Brompton han tingut tant d’èxit a la nostra ciutat.

I recorda, això és una broma:

Surrealisme municipal

El nou carrilbici de la Diagonal és tan esgarrifós que no he fet una queixa/suggeriment, ja en porto dues. Això, a banda dels comentaris que he anat fent, igual que molts ciclistes urbans, amb el hashtag #bicibcn del Twitter, i que els responsables de l’Ajuntament insisteixen en respondre amb arguments del tipus que aquest carrilbici, en estar (en un futur) dotat de bandes rugoses, ja es considerarà segregat i per tant no caldrà que hi hagi 1,5 metres de separació entre els ciclistes i els vehicles motoritzats. Com deia fa una estona pel Twitter:

Captura de pantalla 2014-09-05 a les 17.31.34

Animo a tothom a reclamar, via Twitter i formulari municipal, respecte aquesta perillosa pífia que ens han regalat des de l’Ajuntament.

Aquest és el text de la meva primera reclamació:

El nou carrilbici de la Diagonal és un perill pels ciclistes. És massa estret. No està segregat. No respecta la distància mínima de seguretat de 1,5 metres amb els vehicles a motor. Els vehicles a motor l’ocupen contínuament. Els vehicles que passen massa ràpids i massa a prop al costat de les bicis ens posen en perill. Tot ell és un risc que cal resoldre abans que algú prengui mal.

I aquest el de la segona:

La resposta que s’està donant pel Twitter des de l’Ajuntament a la gran inseguretat que genera el nou carril bici de la Diagonal és que es posaran bandes rugoses per avisar als conductors. Això em sembla absurd. Els conductors ja saben que hi ha un carril bici, se suposa que miren i estan atents al trànsit. El problema és que les bandes rugoses avisen als conductors (d’allò que ja haurien de saber) però no protegeixen als ciclistes, no impedeixen la ocupació del carril bici per part de cotxes, camions i motos, en resum, no generen seguretat ni fan innecessària l’existència del 1,5 m de separació que necessiten els ciclistes (fins i tot segons el codi de circulació). Una banda rugosa no genera un carril segregat, només és un avís. Cal que el carril bici de la Diagonal sigui segur perquè qualsevol ciclista pugui circular, sense perill per a la seva vida, a qualsevol hora, i actualment això és inviable. Demano una solució real per a la seguretat dels ciclistes urbans, abans que la Diagonal es comenci a cobrar els seus primers màrtirs.

Semàfors i normes

Després de la notícia que els ciclistes de París podran saltar-se alguns semàfors, en determinades condicions, s’ha parlat molt al Twitter i també en alguns grups del Facebook sobre el tema, amb comentaris per a tots els gustos on evidentment no ha faltat aquell tan simpàtic i racional de que, com que els ciclistes ja ens saltem tots els semàfors, tampoc hi haurà massa diferència.

Des del punt de vista d’algú que respecta els semàfors i que creua vigilant fins i tot quan el semàfor em dona prioritat, no puc deixar de fer esment a que, malgrat els conductors de vehicles motoritzats es resisteixin a reconèixer-lo, la majoria de les normes de trànsit que s’apliquen a ciutats i carreteres van ser pensades i s’apliquen per regular el trànsit de vehicles motoritzats i, dit clar i català, per evitar dins del possible que els conductors xoquin entre ells i/o que s’emportin per davant als vianants. Les bicis han estat “encaixades” dins aquesta normativa com si fossin un vehicle més, equiparant-les sovint a cotxes o motos, i en alguns casos (com es pot comprovar en moltes fases semàforiques de la ciutat de Barcelona) se les ha penalitzat com a “vehicle lent”, prioritzant qualsevol màquina a motor, mentre ciclistes i vianants han d’esperar pacientment a que els motoritzats passin. Els vianants ja fa anys que, sense fer massa bé, hem resolt la situació saltant-nos alguns absurds semàfors de d’acord amb el nostre criteri. En tota la meva història com a vianant mai ningú, tret de la meva mare, m’ha cridat l’atenció per fer-lo. Però no passa el mateix quan vas en bici, fins i tot quan vas per la vorera caminant al costat de la bici. Llavors, si se t’acudeix saltar-te aquell semàfor de vianants que fins i tot se salten les àvies amb bastó, la bronca està gairebé assegurada, qualsevol se sent amb dret de recordar-te que ets un vehicle i que se’t pot multar, detenir, qui sap si fins i tot empresonar.

Vull pensar que algun dia podrem encetar un debat raonable i sense clixés entre tots els usuaris de la via pública que permeti plantejar que els ciclistes de Barcelona ens acostem una mica més als de París, però per això encara ens queda. Ens queda, per exemple, que els ciclistes de totes les edats omplim cada vegada més els carrers, que no ens sentim com un destorb i fem ús de l’espai al qual tenim tot el dret. Ens queda exigir a l’Ajuntament que ens faci visibles, amb senyalitzacions que reforcin la nostra presència i els nostres drets, malgrat la suposada “redundància” que això pot implicar. Ens queda buscar aliances i no enemics amb els vianants, sempre estaran els que ens seguiran odiant, igual que sempre hi haurà una quota de ciutadans/vianants/ciclistes/conductors incívics, però serà més difícil criminalitzar el col·lectiu si tothom té un fill, una parella, un company que es desplaça en bici per la ciutat. Ens queda desmuntar estereotips sense fonament, com allò de que els que van en bici són els que no tenen prou diners per tenir o mantenir un cotxe privat, que els ciclistes som tots uns kamikazes incívics o que no paguem impostos per l’ús de la via pública. Tot, per arribar a aquell punt, a poder ser abans de la meva jubilació, on ja no se’m conegui per ser aquella que ve en bici a la feina, perquè siguem tants, que ja ni siguem notícia.

De qui és l’espai?

Aquest matí he fet un tweet provocador, d’aquells clars que provoquen l’adhesió immediata o el rebuig frontal. Concretament era aquest:

l’espai per carrils bici és limitat, o es pren a cotxes o a vianants, cal fer una aposta clara i reduir l’espai de cotxes i motos #bicibcn

Un dels meus seguits/seguidors m’ha respost amb educada contundència, i a partir d’aquí s’ha generat un debat (educat, dels que a mi m’agraden) que en David ha traslladat al seu blog i que jo he comentat allà mateix, després que ell m’hi ha convidat. He pensat que valia la pena reformular part del text del meu comentari i entrar-lo com a un post al meu blog.

Entenc que les ciutats han evolucionat, i afortunadament molt, des de la seva primera planificació, i entenc també que Barcelona, com moltes altres fan o ja han fet, hauria de donar un pas més i redistribuir els seus espais de trànsit, que són limitats, entre usuaris i futurs possibles usuaris. No em sembla que les ciutats del futur, cada cop més poblades, hagin de ser espais atapaits per cotxes i motos, on el ciclistes urbans estiguin condemats a lluitar pel seu lloc enmig de vehicles motoritzats (camions, autobusos, cotxes…) o a entrar en discòrdies inútils, molestant als vianants per la vorera. Si seguim en aquesta escalada de priorització del vehicle motoritzat privat, crec que el que fem és avançar amb pas ferm cap a la “inhabitabilitat” de les ciutats, i en aquest escenari de “inhabilitabilidad” tots sortim perdem, i sobretot el vianant (l’especímen més feble de la fauna urbana i allò que tard o d’hora tots som).

Jo també soc (ocasionalment) conductora, i de debó considero que Barcelona es pot permetre prescindir d’una mica de l’espai que ara dedica a cotxes i motos, sense patir cap trauma ni col·lapse històric. El que passa és que els drets i privilegis adquirits costen molt de deixar anar, malgrat cada cop siguin menys (i no m’agrada fer servir la paraula) sostenibles. Els vehicles a motor han estat els reis de la ciutat durant uns anys però no tenen perquè seguir sent-lo durant tot el que ens quedi d’història. Crec que cal apostar per compartir l’espai amb tot aquell munt de gent, de tot tipus, que han optat per anar a la feina, a classe o a on sigui en bici, i que tenen dret a fer-lo de manera segura i sense sentir que molesten a tothom.