Arxiu d'etiquetes: video

Plataforma única

Fa un temps vaig penjar un vídeo d’aquest mateix tram i de seguida van començar a sortir els haters i els ignorants de l’ordenança (alguns de bona fe, altres amb mala baba) a recriminar-me que anava en contradirecció per una plataforma única. Ara voldria veure quants haters de motos i cotxes surten per denunciar, en aquest vídeo, la moto que ve en contradirecció i el cotxe que entra, també contradirecció, a la següent cantonada, que sí estan fent una infracció.

Anuncis

En bici al cole

Amb l’increment dels desplaçaments en bici a Barcelona, cada vegada també és més fàcil trobar-te amb pares i mares que acompanyen els seus fills a l’escola en bicicleta.

Com tots els canvis graduals, als que anem en bici cada dia ens pot costar percebre aquest increment, però els amics i familiars que em visiten a Barcelona de manera periòdica m’han fet veure que imatges com la d’aquest vídeo, ara força habituals, fa pocs anys eren excepcionals i dignes de curiositat.

Segons les estadístiques del Departament d’Ensenyament, més del 90% dels alumnes estan escolaritzats en centres sostinguts amb fons públics, i prop del 70% ho estan a centres públics. El segon criteri de prioritat en la preinscripció i matrícula dels ensenyaments de 2n cicle d’educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat als centres sostinguts amb fons públics (després dels germans ja matriculats al centre) és la proximitat del domicili. Per tant, fent una generalització ràpida basada en les dades i també en la percepció personal, podríem dir que la majoria de les famílies escolaritzen els seus fills a una escola propera al seu domicili, és a dir, en un radi d’acció accessible a peu. No dubto de l’existència de casos que impliquen desplaçaments més llargs, ja que òbviament hi són, però de cap manera diria que semblen majoritaris.

Si ens volem deixar d’estadístiques només cal fer una mirada a les escoles públiques i concertades del nostre barri, veurem com molts pares i mares ens sonen perquè viuen a la nostra escala o al nostre carrer.

En aquest panorama, iniciatives com el Camí Escolar o, en recorreguts més llargs o que enllacen amb altres desplaçaments, acompanyar els fills en bicicleta, són cada vegada més habituals. Les cues esgarrifoses de cotxes que veia fa uns anys, de mares i pares parant en doble fila per deixar els fills per exemple a l’Escola Itaca del carrer Numància (Les Corts) per després molts d’ells tornar als seus domicilis (també a Les Corts), són cada vegada més rares de veure. En canvi, sí que veig cada vegada més pares i mares que acompanyen els fills en bicicleta i després segueixen el seu camí a la feina, al mercat o a casa, tot plegat més ràpid que si anessin en cotxe, sense patir embussos i sobretot donant un bon exemple als seus fills.

Auriculars

Pel que veig anant en bici, alguns ciclistes no saben que a Barcelona està prohibit (i multat, que en conec uns quants casos) anar en bici amb auriculars. Sigui un o dos (que també en conec que han fet la prova i jo mateixa vaig fer la consulta), la multa és la mateixa. O potser ho saben o no els importa, clar. En canvi per la meva percepció i les meves converses com a visitant, a altres ciutats europees, pots anar en bici amb auriculars sense cap problema.

Entenent que cada ciutat té el seu marge per a la pròpia ordenança i també que (afortunadament) les normes evolucionen, i partint de la base que em considero una persona que quan condueix on va en bici, s’esforça per dedicar tots 5 sentits a l’activitat, el cas és que no acabo d’estar d’acord amb la lògica de que ni tan sols es pugui portar un auricular quan es va en bicicleta. Ja no parlo dels vianants, que anem com volem i sovint despistats, sinó dels cotxes, on jo puc conduir legalment amb la música a tota canya a 50 km/h per molts carrers de Barcelona i sense sentir ni un borrall del que passa fora del meu habitacle. També parlo de les motos i els seus famosos cascos homologats, de vegades a un volum tal que et permeten escoltar perfectament les seves converses telefòniques o la música que estan escoltant quan pares al seu costat al semàfor. Molts conductors i motoristes circulen amb uns auriculars virtuals o reals que els aïllen acústicament del que els envolta, sense cap problema des del punt de vista normatiu. Bastants vianants també van per la vida “auricularitzats” i es juguen la vida travessant per on no toca i sense possibilitat de sentir (per exemple) el timbre d’avís del ciclista de torn. Tot és normal, assumible, comprensible… fins que la persona en bici entra a l’equació: el ciclista, a Barcelona, no pot portar ni un auricular. Considero que aquesta seria una norma a revisar i a “equalitzar” amb altres ciutats europees i altres modalitats de desplaçament, però com que no sóc legisladora, aquí ho deixo.

Mentre, jo seguiré anant en bici amb la música, de vegades, sonant sola al meu cap. Els auriculars els deixo a la motxilla i me’ls poso quan camino.

Travessant Verdaguer

Podria fer tota una sèrie de com travessar les places de Barcelona, en aquest cas faré la comparativa directa.

Aquí està el vídeo de com travessar la Plaça Verdaguer, sentit Llobregat (és de fa un temps, però tot i amb el canvi del carril-bici de Pg Sant Joan a calçada, l’alternativa de pas senyalitzada per a bicicletes segueix sent la mateixa). Seguint les indicacions i amb les fases semafòriques habituals, el dia del vídeo vaig trigar més de 2 minuts en travessar la plaça.

I tot seguit el vídeo amb els pocs segons que es triga en travessar la plaça en mode #machitocalzada tal com em recomanen molts dels meus amics i coneguts que van en bicicleta, però que sincerament jo no m’atreveixo a fer un dia laborable, amb la intensitat del trànsit i les velocitats que agafen cotxes i motos en aquesta plaça.

Sincronització semafòrica

En algunes cruïlles on el pas de vianants i el de bicicletes estan en paral·lel, de vegades et trobes amb que el semàfor de bicis es posa vermell abans que el dels vianants. És una organització semafòrica que no entenc, sobretot perquè la velocitat d’una bici és superior a la d’un vianant, i he fet alguna queixa/suggeriment a l’Ajuntament sense que m’hagin arribat a aclarir els motius (tot i que en algun cas sí han modificat la fase semafòrica).

La darrera queixa/suggeriment va referida al semàfor que es veu als primers segons d’aquest vídeo.

Com es pot apreciar, en aquest cas el semàfor de vianants (més proper als vehicles a motor) es posa verd uns segons abans que el de bicis (que està més allunyat). Per tant, he demanat que tots dos es posin verds al mateix temps o, en tot cas, que es posi verd abans el que està més allunyat dels vehicles a motor (el de bicis).

Reflexions des de Sarrià fins Les Corts

En aquest vídeo es pot veure part del que representa baixar en bici des de la Via Augusta fins al barri de Les Corts.

Cal tenir en compte que es tracta d’un vídeo gravat en ple mes d’agost, per tant el trànsit és molt inferior al que hi ha habitualment, tot i que el que més es nota és que hi ha moltes places d’aparcament lliures (de cotxes i motos), especialment a la zona de Sarrià. També cal tenir en compte que el vídeo reflecteix una possible alternativa de les diverses que hi ha per fer aquest tram, no necessàriament la millor ni la més ràpida. De fet, he escollit un dia en el que passava pel Parc de Piscines i Esports, però justament no és aquest el meu recorregut més habitual.

Destaco alguns aspectes d’aquest recorregut:

  • El bon nivell general de seguretat amb el que et pots desplaçar en bici, combinant zones 30, zones “no 30”,  carrils bici diversos i zones de plataforma única. Sempre podem portar algun ensurt, però l’experiència em diu que no més dels que ens portem si anem a peu (i no vigilem).
  • La velocitat excessiva d’alguns vehicles a motor per les zones 30. I ja no diguem per les zones “no 30”.
  • La insistència de molts motoristes en aparcar a vorera malgrat tenir places lliures a calçada (a pocs metres).
  • Els assetjaments en zones 30, per part de cotxes i motos, existeixen, però per sort crec que són més excepció que norma (sobretot pel que fa als cotxes, el tema dels motoristas amb “prisitas” és “harina de otro costal”). Clar que per mostrar aquest aspecte hauria de portar també una càmera enfocant enrere.
  • La mala connexió d’alguns trams de carril-bici, que aboquen directament a vorera o a un semàfor vermell darrere altre, i que fan buscar alternatives permeses però que no sempre són segures (per exemple, en altres èpoques de l’any, quan el trànsit motoritzat augmenta).
  • El carril-bici a vorera acostuma a ser incòmode per als ciclistes (almenys per a mi, el carril del carrer Doctor Fleming és un sacseig continu i sovint he d’anar esquivant vianants).
  • L’actitud dels vianants amb els carrils-bici a vorera no sembla que sigui de respecte generalitzat, ja que fins i tot en voreres molt amples és habitual que l’ocupin per passejar.
  • Els vianants som els primers que ens saltem els semàfors quan ens convé. Tampoc m’estranya, tenint en compte l’existència de fases semafòriques que prioritzen els vehicles motoritzats i fan que creuar una avinguda con la Diagonal sigui un procés llarg i pesat que les persones de més edat normalment no poden fer d’una tirada.

El temps real del recorregut que reflecteix aquest vídeo va ser d’aproximadament 10 minuts, l’experiència em diu que és molt menys del que trigaria en cotxe o en transport públic.

 

Els darrers dies del carril bici del c/ Doctor Fleming

Així és a data d’avui fer aproximadament 350 metres de baixada en bicicleta per l’actual carril bici del c/ Doctor Fleming, que a sobre està a la vorera i en ocasions genera conflictes amb els vianants.

El temps real per recórrer aquest tram ha estat de 6 minuts (he editat en el vídeo el temps d’espera als semàfors). Us sembla normal? Quan de temps hauria de trigar una persona en bicicleta en fer aquesta distància? Benvingut doncs el futur nou carril bici a calçada del c/ Doctor Fleming, malgrat serà un bidi central, empitjorar això sembla difícil, i els vianants podran anar més tranquils per tota la vorera.