Arxiu d'etiquetes: zona30

Reflexions des de Sarrià fins Les Corts

En aquest vídeo es pot veure part del que representa baixar en bici des de la Via Augusta fins al barri de Les Corts.

Cal tenir en compte que es tracta d’un vídeo gravat en ple mes d’agost, per tant el trànsit és molt inferior al que hi ha habitualment, tot i que el que més es nota és que hi ha moltes places d’aparcament lliures (de cotxes i motos), especialment a la zona de Sarrià. També cal tenir en compte que el vídeo reflecteix una possible alternativa de les diverses que hi ha per fer aquest tram, no necessàriament la millor ni la més ràpida. De fet, he escollit un dia en el que passava pel Parc de Piscines i Esports, però justament no és aquest el meu recorregut més habitual.

Destaco alguns aspectes d’aquest recorregut, habitual per a mi:

  • El bon nivell general de seguretat amb el que et pots desplaçar en bici, combinant zones 30, zones “no 30”,  carrils bici diversos i zones de plataforma única. Sempre podem portar algun ensurt, però l’experiència em diu que no més dels que ens portem si anem a peu (i no vigilem).
  • La velocitat excessiva d’alguns vehicles a motor per les zones 30. I ja no diguem per les zones “no 30”.
  • La insistència de molts motoristes en aparcar a vorera malgrat tenir places lliures a calçada (a pocs metres).
  • Els assetjaments en zones 30, per part de cotxes i motos, existeixen, però per sort crec que són més excepció que norma. Clar que per mostrar aquest aspecte hauria de portar també una càmera enfocant enrere.
  • La mala connexió d’alguns trams de carril-bici, que aboquen directament a vorera o a un semàfor vermell darrere altre, i que fan buscar alternatives permeses però que no sempre són segures (per exemple, en altres èpoques de l’any, quan el trànsit motoritzat augmenta).
  • El carril-bici a vorera acostuma a ser incòmode per als ciclistes (almenys per a mi, el carril del carrer Doctor Fleming és un sacseig continu i sovint he d’anar esquivant vianants).
  • L’actitud dels vianants amb els carrils-bici a vorera no sembla que sigui de respecte generalitzat, ja que fins i tot en voreres molt amples és habitual que l’ocupin per passejar.
  • Els vianants som els primers que ens saltem els semàfors quan ens convé. Tampoc m’estranya, tenint en compte l’existència de fases semafòriques que prioritzen els vehicles motoritzats i fan que creuar una avinguda con la Diagonal sigui un procés llarg i pesat que les persones de més edat normalment no poden fer d’una tirada.

El temps real del recorregut que reflecteix aquest vídeo va ser d’aproximadament 10 minuts.

 

Soroll

Anant pel carril bici molt sovint te n’adones que et vas trobant amb els mateixos cotxes i motos a cada semàfor. Ells acceleren, fan soroll, treuen fum, de vegades surten a velocitats impròpies de ciutat… i tu vas pedalant en silenci per arribar al mateix semàfor i veure les mateixes cares. De vegades, aquesta situació es fa encara més evident, quan qui comparteix recorregut amb tu és una moto sorollosa atronant tot el barri de manera innecessària i (imagino que) incomplint la normativa de soroll.

Quan la bici és transparent

Ara que es parla de normatives i moratòries sobre la circulació de bicicletes a les voreres de Barcelona, i sense ànim de posicionar-me con “vorerista”, ja que el meu àmbit de circulació en bicicleta a Barcelona és la calçada, amb o sense carrilbici, crec que no està de més fer una petita reflexió sobre el fet que molts aspectes que a Barcelona es presenten com un gran problema o una font de perill i conflictes, en altres ciutats europees són del tot transparents.

Per exemple, a Noruega, no he vist cap taxista indignat per trobar una persona en bicicleta al seu davant al mig del carril, ben al contrari, una vegada un taxista va aprofitar la situació per donar-me lliçons de com els que anem en cotxe, asseguts i a cobert, hem de ser especialment respectuosos amb els que van a peu o en bici, movent-se pel seu propi esforç, més vulnerables a les condicions metereològiques i als que només els faltaria haver de patir l’assetjament dels vehicles a motor.

A Holanda no he vist mai a ningú sorprés per veure una persona en bici escoltant música o parlant pel mòbil o fins i tot fent coses “per nota” com ara enviar missatges, gravar vídeos, fer fotos o menjar patates fregides (a dues mans).

A París no he vist cap conductor d’autobús alterat per haver de compartir el seu carril amb una o fins i tot dues persones en bici, que a sobre van parlant una amb l’altra. Ben al contrari, l’he vist anar al seu ritme i, en tenir l’oportunitat (que segurament no trigarà gaire) avançar-los deixant una distància més que considerable. Tampoc he vist cap conductor de cotxe o motorista sorprendre’s, irritar-se o ni tan sols posar-se nerviós en trobar un ciclista de front per un carrer d’un sol sentit en zona 30, fet força habitual i evidentment permès.

A Burdeus no he vist cap vianant donant un salt de sorpresa, posant cara d’espant o ni tan sols mirant malament, en trobar-se un ciclista per la vorera. Igual que a París, tampoc he vist cap actitud de sorpresa i menys encara recriminació o ni tan sols “mala mirada” en veure ciclistes passant semàfors en vermell per girar a la dreta (val a dir que està permès i molt ben senyalitzat) mentre els vehicles a motor esperen, parats al semàfor.

A Alemània no he vist cap conductor nerviós i encara menys, indignat, en circular per una zona 30 i trobar-se amb un ciclista pel mig del carrer a una velocitat molt inferior, que a sobre no accelera ni un xic en ser conscient de la presència del cotxe just al seu darrera. Tampoc he vist a cap conductor pitant ni escridassant a un ciclista per circular a menys de 30 km/h pel mig del carrer.

A cap d’aquests paisos he llegit ni escoltat mai cap comentari sobre la necessitat de que els ciclistes estiguin obligats a portar matrícula, casc o tenir assegurança específica pel fet d’anar en bicicleta.

Al contrari, a la nostra ciutat ens trobem de manera quotidiana amb una situació que a qualsevol dels llocs esmentats crec que generaria com a mínim sorpresa i probablement protesta, amanida amb indignació, i és l’ocupació sistemàtica i abusiva que fan les motos de les nostres voreres. A Barcelona sembla que hi ha qui vol veure, per tot arreu i de manera contínua, perills i problemes en situacions relacionades amb la bicicleta, de vegades filant més que prim, microscòpic, però al mateix temps està totalment cec quan es tracta de vehicles motoritzats de pes considerable, contaminants i sorollosos, que es mouen per l’espai dels vianants amb total impunitat. Serà que aquí les motos són transparents?

Valoració ciclocarril 30 Travessera de les Corts

Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una prova pilot pintant ciclocarrils 30 a algunes vies ràpides de la ciutat, entre elles la Travessera de les Corts.

Malgrat la creació de noves insfraestructures per millorar la seguretat dels ciclistes sempre em sembla una bona notícia, el cas és que no acabo d’entendre massa el sentit de prioritzar carrilsbici a carrers menys transitats, per damunt d’altres que són autèntiques autopistes urbanes (i per tant, més perilloses pels ciclistes), a banda de que està clar que la pintura no és infraestructura.

Aquesta prova pilot que sembla que (almenys fins ara) consisteix senzillament en posar pintura a la calçada, sense cap més iniciativa, advertiment ni mecanisme de control, no em té entre els seus usuaris. Passo molt per aquest carrer, sobretot com a vianant, però també com a conductora, usuària del transport públic i sovint com a ciclista (travessant-lo pel carrilbici de Joan Güell). Puc comptar amb els dits d’una mà les vegades que hi he vist bicicletes per calçada, i encara me’n segueixen sobrant si he d’afegir les vegades que les he vist des que hi ha el ciclocarril zona 30.

Sense cap dubte, pintar la calçada és més barat que fer un carrilbici, i també sense cap dubte hi haurà els #machitocalzada habituals o els despistats (i per la cara que fan, terroritzats) de torn que ja feien servir aquest carrer i que ho seguiran fent. Però les meves valoracions (del tot personals, amb validesa estadística tendent a zero) són:

  • L’increment d’ús ciclista en aquest carrer des que hi ha el ciclocarril zona 30 ha estat nul.
  • Els ciclistes habituals seguim prioritzant el recorregut pels carrers (sí realment pacificats) del casc antic de Les Corts o el carril bidireccional segregat de Marquès de Sentmenat/Can Bruixa.
  • Les velocitats dels vehicles a motor no s’han reduït ni una mica.
  • L’ús del carril dret com a lloc d’aparcament il·legal ha augmentat.
  • No he vist cap control de l Guàrdia Urbana per “acompanyar” aquest pilotatge.
  • Segueixo veient algunes bicis per vorera.

En resum, com a usuària habitual de calçada i carrilbici per tota la ciutat, si l’Ajuntament de Barcelona vol que em decideixi a circular envoltada per tota mena de vehicles a motor per un carrer/autopista urbana com és la Travessera de les Corts, caldrà que faci molt més que pintar la calzada amb una bici i un número 30.

Carrilbici Joan Güell

Fa uns mesos que tenim un nou carrilbici als barris de Sants/Les Corts, al carrer Joan Güell.

Amb aquest carrilbici bidireccional, malgrat el seu ample em sembla una mica massa justet, no només és possible anar des de gairebé la Diagonal fins al carrer de Sants amb més tranquilitat, sinó que també es pot fer el camí de tornada sense haver d’anar (necessàriament) per un dels carrers de pujada paral·lels o per la Rambla Badal/Brasil, on no hi ha carrilbici.

Però a banda de permetre anar i venir en bicicleta, el nou carrilbici ha tingut altres efectes secundaris sobre la vida dels dos barris, com ara:

  • Els vehicles a motor han quedat amb un únic carril de circulació, per tant hi ha menys trànsit, menys soroll, menys contaminació i els vehicles que segueixen passant van més lents.
  • Els passos de vianants sense semàfor que hi ha en diferents punts del carrer es respecten molt més.  Per exemple, ja no és habitual haver-se de jugar la vida per travessar el pas de vianants a l’alçada del carrer Can Bruixa. Potser és un efecte secundari de la disminució de velocitat o que, en haver quedat un carrer amb un sol carril, els conductors dels vehicles a motor ja no se senten tan “amos” de l’espai.
  • Les voreres s’han buidat bastant de motos, en crear-se noves places d’aparcament a calçada. Tot i així, i davant l’aparent passivitat de la Guàrdia Urbana, encara queden els irreductibles que segueixen aparcant a vorera davant la porta de casa malgrat tenir places lliures uns metres més enllà.
  • Gràcies a la disminució de motos aparcades, les voreres han quedat per a ús gairebé exclusiu dels vianants. Pots passejar amb més calma sense haver d’esquivar motos (aparcades o en marxa) i sense fer malabarismes si portes un cotxet o un carret de la compra. Suposo que les persones en cadira de rodes també es poden desplaçar amb més comoditat.
  • Les terrasses dels bars estan més plenes de clients, es nota sobretot a la zona de Sants. Normal, tenint en compte que és molt més agradadable estar assegut al costat d’un carrer tranquil que d’una miniautopista urbana amb 2 carrils (de baixada).
  • Jo mateixa, com a veïna de Les Corts, anant pel carrilbici he descobert botigues de la zona de Sants on fins ara no arribava el meu “radi d’acció”.
  • La gent (normalment gran) acostumada a creuar en vermell o per on els va millor, després d’uns ensurts inicials en seguir creuant mirant només en el sentit dels cotxes, ràpidament s’han habituat i segueixen creuant per on no toca… però miren a totes dues bandes.
  • S’han creat unes ZAB a encreuaments amb semàfor, però gairebé sempre les veig massivament ocupades per motos (aquí passa o falla alguna cosa).
  • Es veuen nens i adolescents en bicicleta pel carrilbici (en molts anys al barri i excepte comptats dies festius, no n’havia vist mai en aquest carrer).
  • Només un dia he vist una bicicleta per la vorera i li vaig cridar l’atenció. Una parella de gent gran que que també hi passava  em va recolzar i la noia va anar cap al carrilbici sense dir paraula. Val a dir que tot va ser molt educat i ningú va faltar el respecte a ningú.
  • Com a bon carrilbici, ja disposa dels runners habituals, tot i que afortunadament no he vist que els equips de running dels gimnasos propers en faci un ús “institucional”.
  • He vist algunes ocupacions del carrilbici per part de vehicles a motor, però moltes menys que en altres carrils de Barcelona. Gairebé sempre es tracta de vehicles de càrrega, no de particulars, potser cal revisar com s’han habilitat les zones de càrrega i descàrrega?

Coses que no em passen anant en bici

Hi ha dies que vull sentir-me respectada i ben acceptada i vaig en cotxe.

Anant en cotxe, massa sovint em trobo amb vianants d’aquells que es paren al pas de vianants i em fan un gest per deixar-me passar, fins i tot a zones 30. És una situació força habitual que em succeeix com a conductora però curiosament no com a ciclista, que m’emprenya i que vull pensar que pot respondre a la por front a un vehicle que els pot matar o a una malentesa bona educació. Com a vianant, a un pas de vianants, mai de la vida he fet un gest per deixar passar a un vehicle a motor, com si fos una guàrdia urbana, donant-li una prioritat que està clar que no té.

Trobo que aquests vianants incívics que em conviden a passar (de vegades fins i tot amb un somriure!) ens estan perjudicant a tots, ja que enforteixen les expectatives de prioritat absoluta i possessió de la ciutat que tenen alguns conductors de cotxe, moto o camió. D’altra banda, no deixa de ser curiós que la meva mateixa persona inspiri tanta simpatia al volant d’una màquina pesada, sorollosa i contaminadora, i desperti tants odis pedalant amb la meva Brompton.

81CAH6FE+hL._SY355_

Imatge de: http://www.amazon.com/The-Awarewolfs-You-Road-Shirt/dp/B00S0M8GUQ

Alguns consells

Sense ànim de fer cap llista total, aprofito que tinc uns quants amics que darrerament han optat per passar-se a la bici urbana i dedicar-los un post amb els que per a mi són consells bàsics quan comences a anar en bici per Barcelona (i suposo que per molts altres llocs). Si en teniu més, perquè segur que me’n deixo uns quants, us agrairé que els deixeu en els comentaris.

  • Abans de res, disfruta! Anar en bici al treball, a classe, al gimnàs, a comprar, a fer encàrrecs, on sigui….  és una experiència molt agradable que et carrega les piles d’energia positiva, estavia diners, sorolls i contaminació i t’apropa al teu entorn.
  • Tingues clara l’ordenança municipal, hi ha coses que a Barcelona no es poden fer sense ser multat, encara que a altres llocs sí es pugui.
  • Recorda que has de portar bons llums i un bon timbre. Cal ser visible i audible, per la teva seguretat i per la de tothom.
  • Utilitza el timbre sempre que calgui per avisar i evitar situacions de perill. Recorda que no és un arma per espantar ni esbroncar vianants, però tampoc siguis tímid, si l’utilitzes amb seny i algú s’espanta o ofèn, el problema és seu, no teu.
  • A Barcelona no cal que portis casc si no ho vols, jo en porto, però no sóc partidària de la seva obligatorietat.
  • Si has d’ocupar la vorera, que sigui prou ample, lluny dels portals i quan no hi ha gent. Si no es compleixen aquests requisits, baixa de la bici i camina al seu costat, que no et passarà res. Ja sé que algunes calçades són insegures pels ciclistes, però no trobo bé que traspassem el nostre problema als vianants, i sobretot que ens queixem de què els més forts (vehicles a motor) abusen dels més febles (nosaltres) i fem el mateix amb els vianants. Si vols més espais segurs, fes queixes, manifesta’t, twitteja, reivindica… però fes sentir als vianants tan segurs com t’agrada sentir-te tu quan vas a peu.
  • Quan circulis per la zona 30 i per norma per qualsevol lloc de la calçada, per la teva seguretat ocupa el centre del carril. És el teu dret, et fas més visible i evites els intents perillosos d’avançament per part de vehicles a motor. Si el que va darrera té pressa, s’haurà d’esperar, la ciutat no és una autopista. Si tens remordiments perquè evidentment no vas a 30 km/h, pensa en els conductors que esperen pacientment, sovint durant minuts, a que un cotxe aparqui sense cap problema. Es tracta de nivells de paciència, no passa res, mica en mica aniran aprenent, sobretot si tenen algun conegut o familiar que va en bici.
  • Busca els recorreguts més segurs i tranquils per arribar allà on vols. Sovint no són els més directes, però sovint també són més agradables. Anar en bici et permetrà trencar la monotonia de passar pel mateix lloc cada dia, descobriràs noves rutes, noves botigues, edificis bonics o curiosos, raconets de la teva ciutat que desconeixies… aprofita-ho sempre que puguis! Et pot anar bé alguna aplicació o web per calcular rutes, te’n recomano un parell: Ride the City (que permet trobar la ruta més ràpida, la segura i la més segura) i BikeCityGuide. Però no tinguis por de deixar-te portar pel teu sentit comú i trobar-ne de noves.
  • Jo no estic d’acord amb que els senyals de trànsit apliquin a tots per igual, molts s’haurien d’adaptar a vianants i bicicletes, seguint la línia de ciutats com París, però si circules per Barcelona, el semàfor vermell també va per a tu. Si te’l saltes, ens fas quedar malament a tots i probablement estàs generant una situació de perill. Si et sembla (com a mi) que la regulació viària és “motorcèntrica” i que cal canviar-la… benvingut! Fem activisme ciclista plegats? Busca’m al Twitter!
  • Procura anticipar-te a les situacions de risc, la majoria dels conductors no “van a per nosaltres”, però molts no estan prou acostumats a veure’ns o senzillament no miren, senyalitza bé els canvis de direcció, fes-te veure, no siguis impredictible. Si també ets conductor o motorista, molt millor, anant en bicicleta et podràs posar en el seu lloc i entendre com ens veuen i com reaccionen a la nostra presència, aprofita-ho! Cert que també hi ha una petita quota de conductors eixerebrats o maleducats que ens posen en perill a tots, vigila amb ells, per sort són una minoria però poden fer molt de mal.
  • En la mateixa línia, és important tenir “controlats” els vianants. N’hi ha amb tendència a passar per on volen, saltant-se semàfors i sense mirar. Estigues atent i fes servir el timbre sempre que calgui. Si el timbre és bo i no porten auriculars, et sentiran. Com que segur que també ets vianant, posa’t una mica en el seu lloc, deixant a banda la quota de vianants incívics i/o malcarats, n’hi ha molts que passegen i senzillament es despisten, sovint sense ser conscients que aquelles dues línies que els han pintat a la vorera són un carril. Avisa’ls però no els intimidis. Com els conductors, t’asseguro que han anat aprenent amb els anys, abans era molt pitjor.
  • Ves amb compte amb els carrilsbici mal dissenyats (també coneguts com #bicinyaps), a Barcelona en tenim uns quants. Ja que en aquests casos l’Ajuntament no ha vetllat per la nostra seguretat, ho hauràs de fer tu, i paral·lelament, reclamar, és clar. Si no diem res vol dir que tot ens està bé.
  • Si has de deixar la bici al carrer, ni que sigui un moment o a un lloc que et sembla molt segur, lliga-la bé amb una bona tanca o te la robaran. Barcelona és una ciutat de xoriços ciclistes, em sap greu però “es lo que hay”. Segurament per això les Brompton han tingut tant d’èxit a la nostra ciutat.

I recorda, això és una broma: