Arxiu d'etiquetes: zona30

Esperant informes

Una conversa al Twitter em va portar a reflexionar sobre el ritme de construcció de carrils bici a Barcelona i l’oposició sistemàtica d’alguns polítics darrera la qual em sembla veure (i digueu-me mal pensada) un únic argument, de fons: estic en contra d’aquest carril perquè l’han fet “els altres”, no jo.

Aquest carril bici, que segons els seus detractors sembla que no s’hauria d’haver fet mai i que havia de generar el caos circulatori, el pànic dels vianants i la ruïna dels empresaris, com es pot veure al breu vídeo (d’un dia laborable) no ha generat res d’això.

El caos a Joan Güell és el mateix que a tots els carrers del barri… els dies de partit del Barça. La diferència és que ara els vehicles a motor que passen cada dia (recordem que en aquest barri vivim persones, i no només quan juga el Barça) únicament tenen un carril per passar-hi, amb el qual la velocitat de motos i cotxes és força inferior i, quan vas caminant, resulta més segur passar per un pas de vianants sense que t’assetgin els “prisitas” que fins fa poc havien fet d’aquest carrer la seva miniautopista personal.

Pel que fa als vianants, en gran part ens hem acostumat a mirar a totes dues bandes (d’altra banda, un bon costum sempre que es baixa un peu de la vorera). Quan no és així i els vianants creuen sense mirar per una zona en la que no tenen prioritat o se salten un semàfor, només cal recordar que el timbre i els frens són elements obligatoris de totes les bicicletes.

Pel que fa al comerç, jo que sóc compradora habitual de Joan Güell no he detectat més crisi de la que hi havia abans, i fins i tot he vist obrir nous negocis. Aquest és un carrer que sobreviu com pot a la proximitat d’un Corte Inglés, que no és poca cosa. Tot així, són molts anys de botigues al barri i molts els veïns que preferim anar al petit comerç de proximitat abans que a uns grans magatzems, un petit comerç que veiem més si passem a poc a poc, caminant o en bici, que no pas des dels nostres cotxes i motos a +50 km/h, com era massa habitual quan hi havia dos carrils.

A tot això i mentre jo em preguntava on era el caos, l’aniquilació del comerç, els embussos sistemàtics i els vianants terroritzats, hi havia algun representant polític que parlava de que encara estan esperant informes sobre aquest carril, com a part del seu argument per a oposar-hi, i jo li responia que:

  • Esperant informes alguns portàvem anys en #bicibcn aguantant assetjaments per Joan Güell i Galileu, ara ja no.
  • Esperant informes cotxes i motos baixaven a bastant més de 50 km/h per Joan Güell, ara ja no.
  • Esperant informes les voreres de Joan Güell eren un parking de motos i carrera d’obstacles per vianants, ara ja menys.
  • El meu avi deia “uno se murió esperando“, doncs a Joan Güell els que anem en #bicibcn ja no esperem els informes, pedalem més segurs.

L’oposició sistemàtica a una mesura que aporta seguretat als veïns del barri (i parlo també dels que creuem Joan Güell a peu) em sembla que no toca, igual que no toca jugar al bicibingo ni avalar, amagats darrera arguments “procedimentals”, els interessos d’alguns nostàlgics que volen tenir segrestat un carril de circulació per quan els va bé parar en doble fila o que es creuen amb el dret a aparcar davant de casa. Vendre aquests arguments arcaics i egoistes per guanyar el vot dels que pensen que podran tornar a viure a la Barcelona “porciolista”, és enganyar a la gent. Defensar, directament o “de tapadillo” que és més important el suposat dret a parar en doble fila, a aparcar davant de casa o a circular a alta velocitat, que la seguretat de les persones és, com a poc, condemnable i dona que pensar. A qui defensen realment aquests opositors? Es posen en el lloc de les persones que anem amb el carret de la compra, dels nens que van al cole, dels adults que anem i tornem de la feina en bici, dels avis que ara passegen amb menys soroll i fums? En realitat, aquestes persones caminen alguna vegada pel barri o només se’l miren des del cotxe o la moto?

Cert que no tot són flors i violes, aquest carril bici podria i hauria de ser més ample, per exemple com el que hi ha a Marquès de Sentmenat / Can Bruixa, però tot i ser millorable és millor que el que teníem abans (res).

Anuncis

Prisitas

Els prisitas són aquells que van accelerats i estressats per la ciutat, i quan els prisitas tenen a les seves mans un vehicle motoritzat, els notes molt especialment si vas a peu o en bici, perquè et posen en perill.

Com a vianant, els acostumes a notar perquè “passen” absolutament de la teva presència al pas de vianants, per a ells és més important donar gas i arribar al següent semàfor que cedir-te cívicament el pas. No et veuen o fan veure que no et veuen, de vegades fins i tot acceleren més en veure’t, no fos cas que fessis un pas més i haguessin de parar.

Com a ciclista, també te’ls trobes molt sovint, i normalment els notes ben a prop.

Alguns són els motoristes que no saben o no volen saber que a les zones 30 tens tot el dret d’anar pel centre del carril i que no t’han d’avançar, però ho fan igualment perquè, com en el cas d’aquest vídeo, tenen pressa per arribar uns segons abans pocs metres més enllà.

O en el cas d’aquest altre, tenen tanta prisita que no hi ha prou en avançar-te a tocar, també s’han de saltar el semàfor.

Altres són més grossos i et poden fer bastant més mal. Són conductors de cotxes o camions que interpreten que el senyal de cedir el pas no aplica quan l’altre és una bicicleta, ells són més grans i tenen tot el dret a donar gas i passar-te pel damunt, ja frenaràs (o allà tu). En el següent vídeo trobem un bon exemple d’aquest tipus de personal, un camioner prepotent que, malgrat altre conductor (SUV blanc) li està donant un bon exemple, abusa del seu tamany i tira, aprofitant per empestar-me, total, per arribar al mateix semàfor on l’acabo “atrapant”. Un cop el semàfor es posa verd, jo em situo al carril de la dreta i ell m’avança a tota canya, tornant-me a empestar, a una velocitat que (igual que en el tram anterior) em sembla superior als 30 km/h (límit de velocitat d’aquest carrer), total, perquè el torni a atrapar al següent semàfor. Però no passa res, ell torna a tirar, omplint la ciutat de fum i soroll, amb una pel·lícula que acaba quan el deixo enrera a l’embús posterior.

Reflexions des de Sarrià fins Les Corts

En aquest vídeo es pot veure part del que representa baixar en bici des de la Via Augusta fins al barri de Les Corts.

Cal tenir en compte que es tracta d’un vídeo gravat en ple mes d’agost, per tant el trànsit és molt inferior al que hi ha habitualment, tot i que el que més es nota és que hi ha moltes places d’aparcament lliures (de cotxes i motos), especialment a la zona de Sarrià. També cal tenir en compte que el vídeo reflecteix una possible alternativa de les diverses que hi ha per fer aquest tram, no necessàriament la millor ni la més ràpida. De fet, he escollit un dia en el que passava pel Parc de Piscines i Esports, però justament no és aquest el meu recorregut més habitual.

Destaco alguns aspectes d’aquest recorregut, habitual per a mi:

  • El bon nivell general de seguretat amb el que et pots desplaçar en bici, combinant zones 30, zones “no 30”,  carrils bici diversos i zones de plataforma única. Sempre podem portar algun ensurt, però l’experiència em diu que no més dels que ens portem si anem a peu (i no vigilem).
  • La velocitat excessiva d’alguns vehicles a motor per les zones 30. I ja no diguem per les zones “no 30”.
  • La insistència de molts motoristes en aparcar a vorera malgrat tenir places lliures a calçada (a pocs metres).
  • Els assetjaments en zones 30, per part de cotxes i motos, existeixen, però per sort crec que són més excepció que norma. Clar que per mostrar aquest aspecte hauria de portar també una càmera enfocant enrere.
  • La mala connexió d’alguns trams de carril-bici, que aboquen directament a vorera o a un semàfor vermell darrere altre, i que fan buscar alternatives permeses però que no sempre són segures (per exemple, en altres èpoques de l’any, quan el trànsit motoritzat augmenta).
  • El carril-bici a vorera acostuma a ser incòmode per als ciclistes (almenys per a mi, el carril del carrer Doctor Fleming és un sacseig continu i sovint he d’anar esquivant vianants).
  • L’actitud dels vianants amb els carrils-bici a vorera no sembla que sigui de respecte generalitzat, ja que fins i tot en voreres molt amples és habitual que l’ocupin per passejar.
  • Els vianants som els primers que ens saltem els semàfors quan ens convé. Tampoc m’estranya, tenint en compte l’existència de fases semafòriques que prioritzen els vehicles motoritzats i fan que creuar una avinguda con la Diagonal sigui un procés llarg i pesat que les persones de més edat normalment no poden fer d’una tirada.

El temps real del recorregut que reflecteix aquest vídeo va ser d’aproximadament 10 minuts.

 

Soroll

Anant pel carril bici molt sovint te n’adones que et vas trobant amb els mateixos cotxes i motos a cada semàfor. Ells acceleren, fan soroll, treuen fum, de vegades surten a velocitats impròpies de ciutat… i tu vas pedalant en silenci per arribar al mateix semàfor i veure les mateixes cares. De vegades, aquesta situació es fa encara més evident, quan qui comparteix recorregut amb tu és una moto sorollosa atronant tot el barri de manera innecessària i (imagino que) incomplint la normativa de soroll.

Quan la bici és transparent

Ara que es parla de normatives i moratòries sobre la circulació de bicicletes a les voreres de Barcelona, i sense ànim de posicionar-me con “vorerista”, ja que el meu àmbit de circulació en bicicleta a Barcelona és la calçada, amb o sense carrilbici, crec que no està de més fer una petita reflexió sobre el fet que molts aspectes que a Barcelona es presenten com un gran problema o una font de perill i conflictes, en altres ciutats europees són del tot transparents.

Per exemple, a Noruega, no he vist cap taxista indignat per trobar una persona en bicicleta al seu davant al mig del carril, ben al contrari, una vegada un taxista va aprofitar la situació per donar-me lliçons de com els que anem en cotxe, asseguts i a cobert, hem de ser especialment respectuosos amb els que van a peu o en bici, movent-se pel seu propi esforç, més vulnerables a les condicions metereològiques i als que només els faltaria haver de patir l’assetjament dels vehicles a motor.

A Holanda no he vist mai a ningú sorprés per veure una persona en bici escoltant música o parlant pel mòbil o fins i tot fent coses “per nota” com ara enviar missatges, gravar vídeos, fer fotos o menjar patates fregides (a dues mans).

A París no he vist cap conductor d’autobús alterat per haver de compartir el seu carril amb una o fins i tot dues persones en bici, que a sobre van parlant una amb l’altra. Ben al contrari, l’he vist anar al seu ritme i, en tenir l’oportunitat (que segurament no trigarà gaire) avançar-los deixant una distància més que considerable. Tampoc he vist cap conductor de cotxe o motorista sorprendre’s, irritar-se o ni tan sols posar-se nerviós en trobar un ciclista de front per un carrer d’un sol sentit en zona 30, fet força habitual i evidentment permès.

A Burdeus no he vist cap vianant donant un salt de sorpresa, posant cara d’espant o ni tan sols mirant malament, en trobar-se un ciclista per la vorera. Igual que a París, tampoc he vist cap actitud de sorpresa i menys encara recriminació o ni tan sols “mala mirada” en veure ciclistes passant semàfors en vermell per girar a la dreta (val a dir que està permès i molt ben senyalitzat) mentre els vehicles a motor esperen, parats al semàfor.

A Alemània no he vist cap conductor nerviós i encara menys, indignat, en circular per una zona 30 i trobar-se amb un ciclista pel mig del carrer a una velocitat molt inferior, que a sobre no accelera ni un xic en ser conscient de la presència del cotxe just al seu darrera. Tampoc he vist a cap conductor pitant ni escridassant a un ciclista per circular a menys de 30 km/h pel mig del carrer.

A cap d’aquests paisos he llegit ni escoltat mai cap comentari sobre la necessitat de que els ciclistes estiguin obligats a portar matrícula, casc o tenir assegurança específica pel fet d’anar en bicicleta.

Al contrari, a la nostra ciutat ens trobem de manera quotidiana amb una situació que a qualsevol dels llocs esmentats crec que generaria com a mínim sorpresa i probablement protesta, amanida amb indignació, i és l’ocupació sistemàtica i abusiva que fan les motos de les nostres voreres. A Barcelona sembla que hi ha qui vol veure, per tot arreu i de manera contínua, perills i problemes en situacions relacionades amb la bicicleta, de vegades filant més que prim, microscòpic, però al mateix temps està totalment cec quan es tracta de vehicles motoritzats de pes considerable, contaminants i sorollosos, que es mouen per l’espai dels vianants amb total impunitat. Serà que aquí les motos són transparents?

Valoració ciclocarril 30 Travessera de les Corts

Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una prova pilot pintant ciclocarrils 30 a algunes vies ràpides de la ciutat, entre elles la Travessera de les Corts.

Malgrat la creació de noves insfraestructures per millorar la seguretat dels ciclistes sempre em sembla una bona notícia, el cas és que no acabo d’entendre massa el sentit de prioritzar carrilsbici a carrers menys transitats, per damunt d’altres que són autèntiques autopistes urbanes (i per tant, més perilloses pels ciclistes), a banda de que està clar que la pintura no és infraestructura.

Aquesta prova pilot que sembla que (almenys fins ara) consisteix senzillament en posar pintura a la calçada, sense cap més iniciativa, advertiment ni mecanisme de control, no em té entre els seus usuaris. Passo molt per aquest carrer, sobretot com a vianant, però també com a conductora, usuària del transport públic i sovint com a ciclista (travessant-lo pel carrilbici de Joan Güell). Puc comptar amb els dits d’una mà les vegades que hi he vist bicicletes per calçada, i encara me’n segueixen sobrant si he d’afegir les vegades que les he vist des que hi ha el ciclocarril zona 30.

Sense cap dubte, pintar la calçada és més barat que fer un carrilbici, i també sense cap dubte hi haurà els #machitocalzada habituals o els despistats (i per la cara que fan, terroritzats) de torn que ja feien servir aquest carrer i que ho seguiran fent. Però les meves valoracions (del tot personals, amb validesa estadística tendent a zero) són:

  • L’increment d’ús ciclista en aquest carrer des que hi ha el ciclocarril zona 30 ha estat nul.
  • Els ciclistes habituals seguim prioritzant el recorregut pels carrers (sí realment pacificats) del casc antic de Les Corts o el carril bidireccional segregat de Marquès de Sentmenat/Can Bruixa.
  • Les velocitats dels vehicles a motor no s’han reduït ni una mica.
  • L’ús del carril dret com a lloc d’aparcament il·legal ha augmentat.
  • No he vist cap control de l Guàrdia Urbana per “acompanyar” aquest pilotatge.
  • Segueixo veient algunes bicis per vorera.

En resum, com a usuària habitual de calçada i carrilbici per tota la ciutat, si l’Ajuntament de Barcelona vol que em decideixi a circular envoltada per tota mena de vehicles a motor per un carrer/autopista urbana com és la Travessera de les Corts, caldrà que faci molt més que pintar la calzada amb una bici i un número 30.

Carrilbici Joan Güell

Fa uns mesos que tenim un nou carrilbici als barris de Sants/Les Corts, al carrer Joan Güell.

Amb aquest carrilbici bidireccional, malgrat el seu ample em sembla una mica massa justet, no només és possible anar des de gairebé la Diagonal fins al carrer de Sants amb més tranquilitat, sinó que també es pot fer el camí de tornada sense haver d’anar (necessàriament) per un dels carrers de pujada paral·lels o per la Rambla Badal/Brasil, on no hi ha carrilbici.

Però a banda de permetre anar i venir en bicicleta, el nou carrilbici ha tingut altres efectes secundaris sobre la vida dels dos barris, com ara:

  • Els vehicles a motor han quedat amb un únic carril de circulació, per tant hi ha menys trànsit, menys soroll, menys contaminació i els vehicles que segueixen passant van més lents.
  • Els passos de vianants sense semàfor que hi ha en diferents punts del carrer es respecten molt més.  Per exemple, ja no és habitual haver-se de jugar la vida per travessar el pas de vianants a l’alçada del carrer Can Bruixa. Potser és un efecte secundari de la disminució de velocitat o que, en haver quedat un carrer amb un sol carril, els conductors dels vehicles a motor ja no se senten tan “amos” de l’espai.
  • Les voreres s’han buidat bastant de motos, en crear-se noves places d’aparcament a calçada. Tot i així, i davant l’aparent passivitat de la Guàrdia Urbana, encara queden els irreductibles que segueixen aparcant a vorera davant la porta de casa malgrat tenir places lliures uns metres més enllà.
  • Gràcies a la disminució de motos aparcades, les voreres han quedat per a ús gairebé exclusiu dels vianants. Pots passejar amb més calma sense haver d’esquivar motos (aparcades o en marxa) i sense fer malabarismes si portes un cotxet o un carret de la compra. Suposo que les persones en cadira de rodes també es poden desplaçar amb més comoditat.
  • Les terrasses dels bars estan més plenes de clients, es nota sobretot a la zona de Sants. Normal, tenint en compte que és molt més agradadable estar assegut al costat d’un carrer tranquil que d’una miniautopista urbana amb 2 carrils (de baixada).
  • Jo mateixa, com a veïna de Les Corts, anant pel carrilbici he descobert botigues de la zona de Sants on fins ara no arribava el meu “radi d’acció”.
  • La gent (normalment gran) acostumada a creuar en vermell o per on els va millor, després d’uns ensurts inicials en seguir creuant mirant només en el sentit dels cotxes, ràpidament s’han habituat i segueixen creuant per on no toca… però miren a totes dues bandes.
  • S’han creat unes ZAB a encreuaments amb semàfor, però gairebé sempre les veig massivament ocupades per motos (aquí passa o falla alguna cosa).
  • Es veuen nens i adolescents en bicicleta pel carrilbici (en molts anys al barri i excepte comptats dies festius, no n’havia vist mai en aquest carrer).
  • Només un dia he vist una bicicleta per la vorera i li vaig cridar l’atenció. Una parella de gent gran que que també hi passava  em va recolzar i la noia va anar cap al carrilbici sense dir paraula. Val a dir que tot va ser molt educat i ningú va faltar el respecte a ningú.
  • Com a bon carrilbici, ja disposa dels runners habituals, tot i que afortunadament no he vist que els equips de running dels gimnasos propers en faci un ús “institucional”.
  • He vist algunes ocupacions del carrilbici per part de vehicles a motor, però moltes menys que en altres carrils de Barcelona. Gairebé sempre es tracta de vehicles de càrrega, no de particulars, potser cal revisar com s’han habilitat les zones de càrrega i descàrrega?