Saltades de semàfor

La circulació habitual pels carrils bici de l’Eixample de Barcelona posa de manifest una pràctica de “saltada de semàfor” d’ús comú entre els ciclistes barcelonins. Jo mateixa, que respecto els semàfors quan vaig en bici igual que quan vaig en cotxe, no només la practico de manera habitual sinó que he alliçonat als meus fills perquè ho facin. És més, ja estic una mica farta d’haver de cometre  “il·legalitats” de manera sistemàtica cada dia, per protegir allò que és fonamental: la meva vida.
El problema és el de sempre a l’Eixample, el que ha costat un munt de ferits i alguna mort: el fet que els ciclistes segueixin recte pel carril-bici, mentre els vehicles a motor poden girar a la dreta.
Torno a fer referència a que a altres ciutats europees s’ha resolt aquesta situació de maneres molt diverses. Aquí, tret d’alguna intervenció excepcional, el problema perdura i moltes persones que ens traslladem en bici ens juguem la vida cada dues cantonades, exposats en el millor dels casos als punts cecs dels conductors, i en el pitjor a factors com la seva pressa o la seva manca de respecte vers als ocupants més “petits” de la via.
A l’espera de  que l’Ajuntament sistematitzi una solució millor, som molts els que demanem que s’apliqui una mitja-solució ràpida, la mateixa que molts ciclistes ja fan servir de manera autònoma: ajustar la fase semafòrica dels llocs on es produeix aquesta situació. Només es tracta de regular el semàfor de bicis de manera que es posi verd una mica abans que el de cotxes, donant temps als ciclistes que esperen en vermell a que puguin començar a passar i es facin més visibles pels conductors dels vehicles a motor. Així almenys els que estan parats al semàfor podrien avançar lleugerament la seva sortida i fer-se més visibles per als conductors.
Com és habitual, he fet arribar un suggeriment a l’Ajuntament de Barcelona sobre aquest tema, veurem quina és la resposta.
Anuncis

Parats davant el no-res

Ahir vaig enviar un suggeriment a l’Ajuntament sobre aquest punt de la ciutat, on hi ha un semàfor per a cotxes i bicicletes, just a un lloc on es pot girar a l’esquerra i hi ha un pas de vianants, és a dir, sense creuament d’altres vehicles. Hi passo habitualment a diferents hores (sovint en bici, algunes vegades a peu) i sempre m’ha semblat un lloc amb poc trànsit de vianants.
skitch
Aquest sembla un típic punt d’aquells que si la conducció a Barcelona no fos tan estressant i agressiva, no necessitaria semàfor de cap tipus, només amb un pas de vianants ben senyalitzat n’hi hauria més que suficient. Però tal com tenim la ciutat, puc arribar a entendre que hi hagi un semàfor i els cotxes se’l trobin vermell en algun moment, per garantir que els vianants puguin travessar en seguretat. El que trobo del tot absurd és que les bicicletes tinguin la mateixa organització semafòrica que els vehicles a motor.
En punts com aquests d’altres ciutats europees, els cotxes troben semàfor verd o vermell i les bicis, intermitent o verd. En aquestes ciutats es “penalitza” al vehicle a motor, que és el que realment pot causar greus lesions als vianants, però es dona pas (amb prudència) als ciclistes, que són molt menys perillosos per als que van a peu. És bastant ridícul tenir els ciclistes allà parats, a un lloc on no travessen altres vehicles i gairebé cap vianant, sobretot quan és un pas amb molta visibilitat i poc trànsit.
Si es pretén que els ciclistes respectin majoritàriament els semàfors, el primer pas seria que la regulació semafòrica tingués un mínim de coherència. Crec que en general, són molts els llocs on s’haurien de posar fases semafòriques diferenciades per a vehicles a motor i bicis, però aquest és un exemple força cridaner.
Ara espero la resposta municipal…