He recuperat el meu activisme en l’àmbit del ciclisme urbà, enviant a l’Ajuntament de Barcelona una queixa / suggeriment sobre el punt concret que es veu a aquest vídeo.
La ubicació és el semàfor per a bicis de pujada a la cantonada Ganduxer / Bori i Fontestà, un semàfor que té aquestes fases:
- Vermell (durant molta estona, mentre els vehicles a motor que van en el mateix sentit que nosaltres tenen verd).
- Intermitent (durant uns segons, mentre tots els vehicles a motor de la cruïlla tenen vermell).
- Vermell (novament durant força estona, mentre els vehicles del c/ Bori i Fontestà tenen verd).
Amb aquest cicle semafòric les persones que anem en bici ens trobem amb vàries coses:
- No tenim mai verd.
- El “màxim” que tenim (intermitent), dura uns pocs segons.
- Tot el temps durant el qual els vehicles a motor que van en el nostre mateix sentit tenen verd, nosaltres tenim vermell.
- La major part del temps que els vianants que van en el nostre mateix sentit tenen verd, nosaltres tenim vermell.
- Just per travessar tenim una catifa vermella al carril bici, que no serveix per res, ja que quan hi passem (aquells breus segons…) tots els vehicles a motor estan parats,
Aquesta fase semafòrica em sembla una discriminació vers les bicis. Crec que les bicis que circulen per Ganduxer haurien de tenir verd al mateix temps que els vianants que travessen Bori i Fontestà, i els vehicles a motor que giren des de Ganduxer cap a aquest carrer haurien de tenir un semàfor intermitent per respectar la prioritat de bicis (catifa vermella) i vianants (pas de vianants).
Com es pot apreciar al vídeo, actualment les persones que anem en bici ens quedem parades en aquell semàfor durant força estona, mentre els vehicles a motor que circulen en el mateix sentit passen pel nostre costat, arriben al següent semàfor (tocant a la Plaça Sant Gregori Taumaturg), el troben verd, segueixen i els perdem de vista. La meva estimació és que quan el semàfor del carril bici finalment es posa intermitent, tots aquests vehicles ja deuen estar mínim a la Ronda General Mitre, tot un missatge de quin vehicle es considerava prioritari i quin de segona quan es va pautar la fase semafòrica.
La resposta municipal a la queixa / suggeriment ha estat:
Us informem que s’ha recollit la vostra petició i s’ha valorat el funcionament semafòric existent actualment a la cruïlla indicada, que es considera correcte. Donada la complexitat existent en el creuament dels dos carrils bicicleta a la cruïlla, i amb la voluntat de permetre als ciclistes fer tots els moviments possibles, s’ha decidit donar una fase semafòrica en que tots els semàfors per vehicles (no bicicletes) estan en vermell, i en que tots els semàfors per bicicletes estan en ambre intermitent. En aquesta fase, en que les bicicletes poden fer tots els moviments, també es permet el pas als vianants.
No m’ha semblat una justificació vàlida, i així ho he dit reobrint la queixa / suggeriment.
Amb la suposada “voluntat de permetre als ciclistes fer tots els moviments possibles”, aquesta fase ens té allà parats mentre els vehicles a motor enfilen Ganduxer amunt o giren, despreocupats, per Bori i Fontestà. Aquesta llibertat de moviments que tan bé sona, dura uns breus segons de cada fase semafòrica, el justet per a que les bicis no destorbin i els vehicles a motor puguin tenir la seva fase semafòrica gairebé íntegra. Amb paraules boniques, les bicis segueixen sense tenir mai verd. Quan no tenen vermell, tenen un intermitent que dura un sospir, amb una llibertat de moviments breu i també restringida, perquè no és el mateix un intermitent que un verd.
En Brompton per Barcelona 