Què tinc en contra dels motoristes?

Algú m’ha preguntat, en persona o per les xarxes, què tinc en contra dels motoristes. Sempre responc que en contra dels motoristes, no tinc res. Molts companys, amics i fins i tot ma germana, són motoristes (i vianants, conductors i alguns també ciclistes). Jo mateixa vaig ser motorista en una època de la meva vida, igual que ara sóc conductora, vianant i ciclista. No tinc res en contra dels motoristes pel mateix motiu que em sembla absurd que ningú tingui res en contra dels ciclistes o els taxistes i critico a aquells que dediquen els seus esforços a criminalitzar el “col·lectiu”. Entenc que de vegades se’ns pugui escapar un comentari parlant de “tots”, amb el rampell o l’emprenyamenta del moment, però també que després d’una breu reflexió sempre haurien de venir les disculpes, perquè no tots som (són) iguals.

Cada vegada que em queixo d’un motorista intento implicitar que no estic generalitzant i en alguns casos ho dic de manera explícita, com en aquest vídeo.

Estic segura que per cada “prisitas” que em passa a tocar o que envaeix el carril bici, hi ha un fotiment que no ho fa. No ho tinc tan clar en el tema de l’ocupació de les voreres, que molts motoristes de Barcelona s’han fet seves, obviant la normativa, sense que en general els vianants ens queixem ni la Guàrdia Urbana faci res. Parlo des de la meva experiència com a veïna i vianant, quan sovint veig per exemple al carrer Joan Güell les mateixes motos aparcades damunt de vorera, amb llocs lliures a les noves places de calçada uns metres més enllà, però mai una multa penjada ni una enganxina de la grua a la vorera.

No m’agrada que a la nostra ciutat els vianants s’hagin acostumat a cedir disciplinadament el seu espai a aquells motoristes que pugen a la vorera amb la moto en marxa per aparcar on els plau. No m’agrada el soroll i la pudor (sobretot de les motos de dos temps, cremant oli directament) que m’ataca cada cop que surto al carrer. No m’agrada haver d’esquivar motos per les voreres, aguantar el seu soroll i fum, i a sobre haver-me de sentir a dir que les motos són la “salvació” de la mobilitat urbana, quan crec que l’autèntica salvació és millorar el transport públic i els desplaçaments en bici.

Per tant, contra els motoristes, res. Només són persones que han optat per aquesta modalitat de transport per anar d’un lloc a l’altre suposo que com tothom, de la manera que deuen considerar més fàcil, ràpida, còmoda i (aix) segura (no, segura certament no). Contra les motos com a concepte, tampoc, tret de les vides d’uns quants amics (motoristes) que s’han emportat per davant, però aquest és altre tema. Però sí que considero que Barcelona seria una ciutat més neta, menys sorollosa i molt menys estressant sense tantes motos. Si hem de promocionar alguna cosa, si us plau que sigui el transport públic i la bici.

Anuncis

Bicis al gimnàs

Tinc la sort (buscada) d’anar de tant en tant a 3 gimnasos bike-friendly on òbviament no sóc la única en arribar en bicicleta, i on afortunadament tenen habilitades diferents maneres per poder guardar la meva Brompton amb seguretat.

Com que tots tres són bons llocs i extremadament biciamables, els anomenaré per ordre de quan hi vaig començar a anar:

Metropolitan
Holmes Place Les Corts
Love-Cycle

En el primer d’aquest gimnasos, un cap de setmana, em vaig trobar una veïna fent spinning. Vam compartir conversa i vestidor, i en sortir va veure la meva habitual Brompton (ja fa anys que em tenen filada a l’edifici), però aquesta vegada es va sorprendre i em va preguntar “¿pero vienes a hacer bicicleta, en bicicleta?“, amb èmfasi a les paraules subratllades, mentre s’oferia a “pujar-me” cap a casa en cotxe.

En el camí des del vestidor fins la sortida espero haver tingut temps d’explicar-li adequadament que l’absurd no és anar en bicicleta a fer bicicleta, sinó anar en cotxe a fer bicicleta, quan pots anar en bicicleta o amb transport públic (justament aquest gimnàs està a 4 parades de metro, sense transbords, des de casa). Però em temo que, més que convèncer-la, es va quedar amb l’anècdota per explicar a casa de que la veïna ciclista no només va en bici a la feina i a comprar, sinó que també va en bici a fer bici.