Dues preguntes

A alguna ciutat del món les bicis han baixat a la calçada, l’han pacificat i/o han aconseguit reduir el nombre de cotxes i motos manera significativa?

Com és que totes les ciutats europees més ciclistes tenen una excel.lent xarxa de carrils bici (dels de debó, no la tonteria esquifida que tenim a BCN)?

La normalitat del desplaçament en bici no la donem les persones com jo, que “perdem la por”, baixem a la calçada i ens “guanyem” el nostre lloc entre els cotxes. La normalitat arribarà quan poguem dir als nostres fills petits i als nostres avis que agafin la bici sense fer d’això un acte de reivindicació ni valor, amb seguretat. I això ja ho tenen inventat i assumit fa molts anys a ciutats que sí han apostat per la bici com a mitjà ordinari de transport. Amsterdam, Copenhagen, Múnic, Estocolm… Mal que ens pesi, o no, totes amb la seva xarxa de carril bici.

Ostatge

Quan veus que molta de la gent que va en bici respon a l’estereotip de les persones que normalment t’insulten quan vas en bici per Barcelona (senyores grans que van a comprar).

Quan parles amb algú, li dius que a la teva ciutat tu també vas en bici a la feina i et mira com si fossis idiota, perquè allò que li acabes de dir no té cap rellevància ni el mínim interès.

Quan veus que la gent arriba en bici a la feina, a l’escola o a prendre un cafè, i ningú els rep com si fossin herois o suïcides, ni els fa cap comentari respecte al seu mitjà de transport.

Quan veus que hi ha senyals de trànsit que apliquen a vehicles motoritzats però que especifiquen “excepte bicis” i que permeten millorar la mobilitat dels que van en aquest tipus de vehicle (semàfors, girs, parades…).

Quan veus que la gent que va en bicicleta porta roba normal i majoritàriament ni tan sols un casc, no va vestida com si anés a la guerra.

Respires… Mires al teu voltant i confirmes un cop més que, contrariament al que defensen els detractors dels carrils-bici, les ciutats més ciclistes sí tenen carrils-bici, en el cas de Munich molts a la vorera (ben senyalitzats), i de vegades, quan la vorera és estreta, amb un senyal molt clar que indica que és una vorera compartida per vianants i ciclistes (apaaaa, quin sacrilegi seria, a la ciutat de Barcelona). Ningú s’espanta, ningú crida, els cotxes (tret dels cafres ocasionals presents a totes les ciutats) respecten a la gent que es desplaça en bicicleta, igual que respecten als vianants.

Llavors, em pregunto, novament… què és aquesta tonteria de que per pacificar el trànsit cal que els ciclistes ocupem la calçada? He d’ocupar el carrer Aragó? Les zones 30, quan en la vida m’he posat a 30 amb la bici? M’he de jugar la vida, esdevenint un ostatge municipal per “conscienciar” als conductors de cotxe i moto?

Perquè els ciclistes poguem esdevenir “transparents”, irrellevants i, en resum, deixem de ser ciclistes i siguem persones que en aquell moment es desplacen en bicicleta, el que crec que cal és que, ara que som ja molts els que estem fent d’ostatges, d’una vegada algú de l’ajuntament s’ho cregui i posi els mitjans per oferir una mobilitat fluïda i segura. Una mobilitat que permeti que els iaios vagin a comprar en bici, que els nens vagin en bici al cole, que tothom pugui anar en bici on vulgui o pugui sense ser un heroi ni un suïcida. La resta, són tonteries que ens expliquen.