Ni llenço papers. Ni pixo al carrer. El dia que la companya que ve en bus a la feina va veure pel camí un individu pixant a una cantonada, no em va demanar explicacions, tot i que aquell dia jo havia vingut caminant. Mai no m’ha passat que algú em digui: avui he vist una persona a peu escupint a tort i a dret, eh? eh? I just abans altra que llençava un paper al terra, què tens a dir, eeeeh????
Quan veig un motorista que puja a la vorera, amb la seva moto en marxa, i aparca davant de la porta malgrat ser una vorera estreta i/o tenir places d’aparcament en calçada a pocs metres, no truco a la meva germana, per dir-li: he vist un motorista incomplint la normativa i ocupant la vorera què tens a dir, per què ho feu això? Quan llegeixo a les notícies que un motorista atropella a un vianant, tampoc li envio un missatge dient: veus què ha passat? és que la gran majoria aneu com bojos. eeeeh?
Quan de camí a la feina un motorista m’avança a tocar, no em queixo amb el meu company de feina que cada dia ve en moto ni el faig responsable del que ell no ha fet. No espero que em demani excuses per aquest motorista incívic, d’entrada imagino que el meu company de feina, igual que la meva germana, no fa aquestes coses, o en qualsevol cal li presssuposo la inocència.
Llavors, si us plau, quan veieu un ciclista que fa el que no toca, deixeu-me tranquil·la. Si no sóc jo, ni un fill meu ni el meu marit, no cal que em digueu res, i per descomptat no m’exigiu que demani excuses.
En Brompton per Barcelona 