Fa un temps que es parla del tema del carril bici del carrer Ganduxer, i com sempre surten arguments a favor i en contra. Els meus, sent una persona que es desplaça per la zona en bicicleta i busca rapidesa, facilitat i seguretat en els meus desplaçaments, són a favor. Lògicament puc entendre alguns dels que són en contra, però la meva opinió és que massa sovint els arguments reals no es manifesten i el que es diu per amagar-los acaba caient en el ridícul.
Des del meu punt de vista, els arguments opositors tenen en gran part a veure amb la pèrdua d’espai que “patiran” els vehicles motoritzats (és igual que tinguin 2, 3, 4, 5 carrils, quan en perden un acostuma a ser la fi del món), tant per circular com per aparcar o parar en doble fila. Entenc que costi objectivar el fet de que durant molts anys des del cotxe i la moto s’hagi fet un ús i abús de l’espai, i que costi deixar-se prendre el que consideres com a propi, malgrat no ho comparteixi em sembla una reacció lògica per part de certes persones. El que no vull entendre és que es posin excuses “opositores” barates com ara la pujada que fa el carrer Ganduxer o el fet que el carril bici passi per davant d’una escola.
Començaré pel que em sembla més important. Per a mi, que un carril bici passi davant d’una escola és un valor afegit, per a l’escola i pel carril, i ho dic com a persona que fa molts anys va ser alumna, com a mare i també com a profe. Ja ens podem omplir la boca de mobilitat sostenible i de lluita contra la contaminació, però si seguim portant els nens al cole en coche o moto… poca cosa farem, les persones aprenem del que veiem fer i sobretot del que fem, no del que ens expliquen. Un carril bici davant del cole pot donar l’opció d’arribar en bici a molts alumnes, i fins i tot no cal escalfar-se massa el criteri pedagògic per aprofitar-lo i treballar in situ aspectes educatius que són transversals a les ciències socials, naturals, la tecnologia, l’educació física, la tutoria…
Finalment, pel que fa al “gravíssim inconvenient” de la pujada que fa Ganduxer i que, segons algunes persones amb certa representativitat associativa al barri, sembla que ni els nens podran arribar a superar, només volia recordar tres cosetes:
- Des de fa molts anys les bicis tenen marxes (de fet la meva en té 6).
- També des de fa molts anys, hi ha bicis elèctriques (tot i que jo encara no he necessitat una per anar a treballar a la Via Augusta).
- La meva generació, quan la majoria de les bicis no tenien marxes i a més pesaven bastant, ja pujava carrers amb molta més pendent que Ganduxer, i no recordo que tinguéssim grans problemes. Imagino que els nens i nenes del segle XXI no seran menys que nosaltres, al contrari, i més encara amb les bicis del segle XXI.
En Brompton per Barcelona 
Molt encertat, parlant en entorn distès, alguna mare m’ha dit tranquilament que és simplement un tema de comoditat
Gràcies, també crec que és un tema de costum i de manca de reflexió sobre la necessitat de canviar el tipus de mobilitat (com s’està fent a tantes ciutats, també a Barcelona) i la inutilitat d’educar les criatures en temes de sostenibilitat, mobilitat, ecologia, respecte als altres… mentre prediquem amb l’exemple que només ens preocupem pel nostre melic i per anar en cotxe a comprar el pa. Hi ha un gruix de gent a qui els canvis generen rebuig, però crec que és suficient amb provar la bici per ciutat per adonar-se que és una gran comoditat, amb impacte ambiental (a nivell de contaminació acústica, també) mínim. Per això des del meu punt de vista que un carril bici passi per davant d’una escola és fantàstic.