Els mateixos que s’omplen la boca dient que els ciclistes (tots) són incívics, també llencen el dubtós argument de que les persones que anem en bici som un perill per a les que van a peu, així, a l’engròs.
Com que tots els “gremis” tenen la seva quota d’incívics, avui toca posar en evidència a alguns vianants, incívics, despistats o directament malparits, que ocupen el carril bici i de vegades posen en perill als ciclistes o a ells mateixos.
El carrer Urgell, un nou exemple de continuïtat molt mal resolta a la xarxa de carrils-bici de Barcelona. Mireu el que es triga en travessar un carrer, més la situació de perill quan s’espera al darrer semàfor.
Novament toca destacar el que cada cop més és una imatge habitual a Barcelona. Recordo que fa uns anys (pocs) la guàrdia urbana es va dedicar a multar les motos aparcades damunt les voreres, bàsicament perquè de cop i volta se sentia un crit d’alerta a la feina i els meus companys motoristes (un bon grapat) baixaven ràpid a moure la moto, que tenien aparcada just al davant de la porta d’entrada (damunt vorera), cap als llocs d’estacionament que hi havia darrera l’edifici. Com a conseqüència, va arribar un moment en què va deixar d’haver motos aparcades a la vorera, tothom aparcava als llocs senyalitzats del carrer de darrera o d’allà on fos. Però han passat uns anys, han desaparegut les multes i les motos han tornat, ocupant sense cap problema un espai que “representa” que és pels vianants, i el que és pitjor, sense que molts d’ells gosin dir res.
Com deia en un post anterior, els vianants estan acostumats a cedir el seu espai a motos parades o en marxa. Fa poc, baixant un carrer ben estret del barri de Sarrià, un motorista que pujava per la vorera (suposo que per aparcar just al davant d’allà on anava) es va trobar amb dues persones més i jo mateixa que baixàvem ocupant tota la vorera i va fer sonar l’accelerador de la moto vàries vegades, evidentment per indicar-nos que ens apartéssim, cosa que les altres dues persones (ben ensinistrades a conviure amb motos) van fer sense ni tan sols pensar, però jo no. A mi no se m’hauria acudit mai de la vida:
1. Passar per aquella vorera tan estreta muntada en la bici
2. Fer qualsevol gest per indicar als vianants que em deixessin passar
Però ell em va increpar amb un “eh!”, acostumat com devia estar a que se li doni pas.
Sóc de l’opinió de que la gent s’acostuma a allò que s’hi va trobant, sobretot si allò que es troba té un sentit. Els meus companys de feina es van acostumar a deixar les motos als llocs habilitats a calçada, van rondinar un parell de dies però 4 arguments a favor de l’ús de la vorera com a lloc de pas, no d’aparcament, acompanyats d’unes quantes multes, van fer la seva feina. Ara s’han tornat a acostumar a aparcar davant la porta i, si els deixem, acabaran aparcant al replà de l’escala. Algú els hauria de fer entendre que una moto no és una bici plegable que pots guardar sota la taula, i que el fet de comprar-la no et dona el dret inalienable a aparcar just al davant del lloc on vas. Però sembla que la guàrdia urbana ja no té aquesta consigna. Suposo que el dia que haguem de fer “salt de motos” per poder passar, a algú se li acudirà que això no és un aparcament, sinó una vorera.
Parlant amb gent que es desplaça normalment en moto o cotxe per Barcelona, em comenten que el que necessitem els ciclistes urbans és un bon lobby de la bici, igual que ells tenen l’omnipresent RACC.
Entenc que ben units, amb associacions ciclistes potents, potser avançaríem més, però també que els que haurien de defensar la “causa” ciclista són els nostres representants polítics municipals, i els que haurien de posar seny són els tècnics de l’Ajuntament. Els primers interessats en tenir una ciutat més neta, segura i habitable haurien de ser els que la governen, i certament una ciutat millor no s’aconsegueix a base de promoure autopistes urbanes o carrils de sortida avançats perquè alguns motoristes segueixin pensant que Barcelona és el seu circuit de carreres on qualsevol vehicle que vagi a menys de 30 km/h és una nosa.
Que haguem de “raonar” amb l’Ajuntament que una línia no segrega un carrilbici, que una banda sonora no fa un carrilbici segregat, com està passant darrerament en el tema de la Diagonal, em sembla surrealista i un insult a la intel.ligència. No hi ha urbanistes a l’Ajuntament? No hi ha “experts” en seguretat? No hi ha algú que vagi a treballar en bici? No pot costar tant d’entendre, perquè ja he circulat pel carrilbici de la Diagonal uns quants diumenges al matí i, tot i ser festiu i d’hora, la proximitat dels cotxes i motos que em passaven a tocar feia autèntica por. Els meus amics conductors també em parlen de com els preocupa anar per aquell carril i veure els ciclistes allà mateix, a menys d’un metre i mig i sense cap protecció. Com deu ser entre setmana amb camions i furgonetes afegits? No pot ser que calgui un lobby per pressionar la presa de decisions que són merament tècniques i de sentit comú.
Sabem que per travessar la Plaça Francesc Macià pels carrils de circulació es triguen pocs segons, però… quant es triga si vas en bici i segueixes totes les indicacions que ha posat l’Ajuntament?
Els que anem en #bicibcn sabem que travessar les places a la ciutat és massa lent, no té res a veure amb les rotondes amb prioritat ciclista que són habituals en altres llocs d’Europa. És un tema que ja he tractat a un post anterior, però aquesta vegada toca vídeo exemplificador.
En Brompton per Barcelona 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.